La senyora misteriosa

LA SENYORA MISTERIOSA


Quan travesso el carrer,
veig una senyora anciana
asseguda en un sofà.

Té un piló de fils davant d'ella,
sempre em pregunto què fa.

És molt simpàtica i alegre
i amb tothom li agrada parlar.



Inés Ciancio - 5è - Migdia
(alumna argentina que porta només un any entre nosaltres)

Un dia a la platja

UN DIA A LA PLATJA

Era un dia tranquil a la platja, l’aigua era com un mirall, que t’hi podies veure reflectit de tan neta que estava.
La sorra era fina, sense cap paper, com si no hi hagués anat ningú.
Hi havia dues nenes, una anava vestida amb una samarreta de màniga curta de color blau com el mar i pantalons blancs, una mica bruts de tant jugar a la sorra . L’altra nena anava amb una samarreta de tires de color de vi amb una margarida i uns pantalons vermells com la sang.
Jugaven a empaitar-se per la sorra i anaven descalces, les sabates les havien deixades en un racó de la platja.

Alba Vicens – 5è - Migdia

Un dia de pluja

UN DIA DE PLUJA

Era un dia plujós, miraves el cel i la pluja i la boira t'envoltava. Era un dia trist. Cada gota semblava una llàgrima. El vent bufava del nord i el mar onejava al ritme del vent. Les onades colpejaven les roques, ja castigades per antigues tempestes. El mar rugia. A l'horitzó es veia una barqueta de pescadors que amb prou feines flotava per la força de la tempesta.

Des de la platja la Maria observava el temporal. Estava xopa, portava un jersei de color de vi i en penjaven unes filagarses. Duia uns pantalons amb els genolls gastats i descosits. Eren de color de mandarina. Feia una cara trista. Estava plorant. Feia poc que li havien comunicat que el seu avi havia mort ofegat per una tempesta com aquella...

El record de la desaparició d'aquell ésser estimat, aquell somriure que ja no tornaria a veure mai més... Tot això encara la feia sentir més trista.

Mar Iglesias - 5è - Migdia

La noieta daurada

LA NOIETA DAURADA


Aquesta història parla d'una noieta daurada que era molt treballadora i li agradava molt fregir patates fregides, parar taula, fer-se el llit...

I sabeu per què li deien noieta daurada? Per què tenia el cabell groc i tota ella era molt brillant.

Resulta que un dia, de matinada, va anar al bosc a veure els rius i les muntanyes perquè va recordar quan el seu pare la hi portava i la pujava dalt d'una alzina.

Allà va trobar uns rossinyols i es va emportar un niu.
Quan va arribar li va explicar a la seva mare que un porc senglar l'havia acompanyat fins a casa.


Irene Latorre, Òscar Funes i Adrià Martínez - 5è - Migdia

Narració feta a partir d'un conte de Mercè Rodoreda.

La meva Serafina

La Serafina va ser creada per Mercè Rodoreda. La Serafina és tant bona que es torna innocent perquè es deixa portar per la gent que es troba. A més és papissota; vol dir que converteix les “s” en “z” un exemple seria en comptes de dir “son” diu “zon”.

La Serafina és una mica bleda per no dir molt, perquè mai no sap dir que no. És tant descuidada i tant confiada amb tothom que es creu tot el que li diuen; és molt humil, ha d’enviar els diners que guanya a la seva mare perquè té set germans.
Ha treballat a bastants llocs. Un cop va treballar en una casa on hi havia un nen de 14 anys que sempre li estava prenent el pèl. En una altra casa, que va treballar, hi vivien un avi i una àvia que s’odiaven mútuament.

La Serafina té els cabells llargs i d’un color fosc com tot lo negre. Té una cara bastant allargada, el nas petit com una cirera, la boca molt grossa com un plàtan, i unes dents blanques com els núvols. Té ulls blaus cel i és alta i prima amb els braços i les cames llargues com un pi.
Va vestida amb un vestit de minyona, a sota porta una faldilla que li arriba als peus d’un color vermell com les maduixes, porta unes petites sandàlies que no se li veuen.

Gina Martinell Chicano 5è
Joan Bruguera

En Nok

Qui és en Nok ?
En Nok és un follet divertit del bosc amb forma d’espantaocells.
Ell és: alt i prim com un espàrrec, té un barret molt ample per tapar el sol, un nas llarg com el d’en Pinotxo i uns ulls gegants. Té les mans i els peus fets de palla i un peculiar
forat a la panxa.
No té dents per tant no menja gaire carn. Tampoc li sobren els amics, només en té tres.
A més, té por de les altures.


Pere Pons Saavedra 5è
Joan Bruguera