M'AGRADA MOLT LLEGIR

M'agrada molt llegir, si llegeixo no penso amb les coses que m'amoïnen, per dir-ho d'una altra manera m'aïllo dels meus pensaments i de les coses que passen al meu voltant. M'agrada llegir novel·les fantàstiques.
El llibre m'ha d'entrar, si no m'entra, ja me'l puc anar llegint i rellegint, fins al punt que em dic a mi mateixa:" bé Bet, tens deures potser que paris de llegir" i després és quan el deixo, si no el deixés m'estaria tota l'estona llegint, és la meva vàlvula d'alliberament.
Penso que llegir enriqueix el vocabulari a l'hora d'escriure i parlar, a mi em va molt bé per relaxar-me i alliberar-me dels pensaments dolents. Crec que s'aprofita molt més el temps llegint, que no pas estant tot el dia enganxat davant de l'ordinador. Crec que jo tampoc sóc la persona més adequada per dir-ho, perquè jo hi passo moltes estones.
Per exemple una tarda de diumenge puc passar-me tota la tarda xatejant amb les meves amigues, tot i que he dit que reconeixia que era millor llegir, però bé, també em faig càrrec que no tots som iguals i que no a tothom li agrada el mateix que a mi.
Bet Barceló. C.E.E PALAU

Els manaies de Girona

Els manaies més petits
són els més eixerits.
Porten una cuirassa de metall
perquè no els facin cap tall.
Uns munten a cavall
i els altres caminen avall.
Porten una llança a la mà
i no t’hi pots acostar.
Fan una processó
i es queden cansats de debò.
Les vestes caminant
porten els passos endavant.
Els manaies forçuts
porten cuirassa i són barbuts.

Mar Suy 3r Eiximenis

L'ESTIU

L’estiu esta a punt d’arribar
i la calor és fa notar
Lleugera de roba hi vas
i algun gelat et comences a menjar.

A les nits, més ganes de gresca tens
per tant, per alguna discoteca passaré
Si tu amb mi també vols venir .
Truca’m que ho parlarem

Ja veuràs que bé ho passarem
i si a tu t’agrada anar de festa amb mi
més d’una vegada o farem.

FANI GABARRI C.E.E PALAU

A LA XOCOLATA

Tu que ets tant amiga meva,
que em treus els nervis quan estic enfadada,
i que em poses alegre,
però, m’amoïnes a la vegada.

No et puc fer cas sempre que et doni la gana,
perquè primer contenta em fas estar,
després de mi et rius,
i això, no ho puc aguantar,
ja t’està bé el que et passa als estius!

Però bé, no sé si dir que ets amiga o enemiga,
perquè sembla impossible que puguis fer
dos coses a la vegada,
posar-me contenta i deixar-me estressada.

Però si, aquesta és la veritat,
ets la roïna però també dones la felicitat.

No et sembla que ets massa agobiant?
Bé reina, jo cap feina et vull donar,
o sigui que, de tu em vaig acomiadant.

Sé que ets tossuda com una mula,
però jo també ho seré,
de tu em penso allunyar,
amb els nervis em mantindré,
perquè no hi ha qui et pugui aguantar.

CRISTINA DIAS C.E.E PALAU

ELS PIRATES

Fa molt temps no només hi havia Mariners de pesca si no uns
mariners anomenats pirates.
Era una vida molt dura a causa del mal temps, de les tempestes,
la calor i el fred.
Saquejaven altres vaixells que trobaven i mataven.
Anaven en contra de totes les lleis que imposaven els reis i els monarques.
Aquests pirates ja no existeixen però tot i així hi ha contrabandistes i mafiosos. Actualment hem tingut noticies de la existència de uns pirates que segresten vaixells de pescadors a Indonèsia a canvi de diners
Però aquells pirates de abans sempre seran uns herois.

Jordi Marmaneu C.E.E PALAU

Un rodolí pel centenari de la Mercè Rodoreda

La Marmota riu quan la granota li fa una ganyota.
L’ Elefant de trompa gran a l’Escorpí va bufant.
El Ren empeny un trineu que esllavissa per la neu.
El Cavall tira avall mentre canta i canta el gall.
L’ Escurçó pica un falcó que s’amaga en un racó.

La Rata menja nata i la gata xocolata.
L’ Ocell pica amb el bec la pell de l’anyell.
El Dromedari de l’emissari aprèn l’abecedari.
L’ Ovella menja rosella mentre l’abella li pica l’orella.
El Ratpenat vola espantat i les ales s’ha tallat.
L’ Eruga camina feixuga per davant de la tortuga.
El Dinosaure és més gran que el centaure i que la Laura.
L’ Ànec passeja pel rec i la piranya l’acompanya.

Alumnes de 2n Eiximenis

Història de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda

Hi havia una vegada una nena que va néixer a l’any 1908 o sigui fa 100anys.

La seva mare treballava a les feines de la casa i el seu pare venia armes, eines pel camp , canyes de pescar... Treballava en una armeria .

Era filla única , li agradava molt llegir, escriure, dibuixar, pintar i sempre que tenia una estoneta se la passava llegint i inventant contes. Però com era al 1.908 només va anar a l’escola 3 anys i havia d’aprofitar el temps. Bé, que així anaven les coses.

Al cap d’un temps va venir la guerra i la seva família i ella van patir molt. Van haver de marxar a un altre país, a Ginebra (Suïssa).

Però tot i així va continuar escrivint i llegint sempre que podia, era la seva dèria.

Es va casar els 20anys amb un home molt més gran que ella i van tenir un fill.

Però quan tenia una mica de temps se n’ anava a casa de la seva mare on hi havia un colomar i escrivia històries de coloms , miralls ...

Va morir l’any 1983 a Romanyà de la Selva .

Va arribar a ser una gran escriptora i va escriure molts llibres.

Jordi Bosch Cullell

3r C Migdia

LA NIT

LA NIT

La lluna brilla

com el sol del migdia

les estrelles l´ acompanyen

amb una immensa alegria

Només ombres

passegen pels carrers

només el silenci

se sent diferent

La lluna Ja té son

els núvols la gronxen

quan la lluna s’adorm

el sol , el bon dia ens don.

Marc Besalú 6è Montfalgars

LA FORMIGA

LA FORMIGA

La formiga és petiteta

com un pèsol que es mou,

no té mainadera la pobreta

i té sis peus, que no nou.

Ella té un cau molt petit

la formiga formigueta,

és un bitxo escanyolit

i mai no pot estar quieta.

Gerard Picart 3r Montfalgars

EL CIM DE MONTFALGARS

El cim de Montfalgars

M’he quedat enlluernada

quan he vist la muntanya.

És el cim de Montfalgars.

Tota és plena de vida.

Animals que salten i corren

i n’hi ha que també volen.

Hi ha molta vegetació,

avets i pins negres

i prats a la part alta.

Està al Pirineus,

sempre ha estat allà,

i sempre hi estarà.

Si la vols anar a veure,

ves-hi i et quedaràs

totalment enlluernat.

Irene González 5è Montfalgars

El gos

Jo tinc un gos

que és molt gros.

Quan anem pel carrer

jo corro i ell també.

Quan és sol a casa

està molt tranquil

però quan jo arribo,

es posa “a mil”.

I, està tan nerviós,

que no para

fins que li dono un os.

Ivan Escarbajal 1r Montfalgars

L'AVIÓ

L’AVIÓ

M’agradaria anar amb avió

Però em sembla que em farà por.

L’avió té escales

i vola amb les ales.

L’avió està a l’aeroport

i el porta un pilot.

Joan Nieto 2n Montfalgars

La senyora misteriosa

LA SENYORA MISTERIOSA


Quan travesso el carrer,
veig una senyora anciana
asseguda en un sofà.

Té un piló de fils davant d'ella,
sempre em pregunto què fa.

És molt simpàtica i alegre
i amb tothom li agrada parlar.



Inés Ciancio - 5è - Migdia
(alumna argentina que porta només un any entre nosaltres)

Un dia a la platja

UN DIA A LA PLATJA

Era un dia tranquil a la platja, l’aigua era com un mirall, que t’hi podies veure reflectit de tan neta que estava.
La sorra era fina, sense cap paper, com si no hi hagués anat ningú.
Hi havia dues nenes, una anava vestida amb una samarreta de màniga curta de color blau com el mar i pantalons blancs, una mica bruts de tant jugar a la sorra . L’altra nena anava amb una samarreta de tires de color de vi amb una margarida i uns pantalons vermells com la sang.
Jugaven a empaitar-se per la sorra i anaven descalces, les sabates les havien deixades en un racó de la platja.

Alba Vicens – 5è - Migdia

Un dia de pluja

UN DIA DE PLUJA

Era un dia plujós, miraves el cel i la pluja i la boira t'envoltava. Era un dia trist. Cada gota semblava una llàgrima. El vent bufava del nord i el mar onejava al ritme del vent. Les onades colpejaven les roques, ja castigades per antigues tempestes. El mar rugia. A l'horitzó es veia una barqueta de pescadors que amb prou feines flotava per la força de la tempesta.

Des de la platja la Maria observava el temporal. Estava xopa, portava un jersei de color de vi i en penjaven unes filagarses. Duia uns pantalons amb els genolls gastats i descosits. Eren de color de mandarina. Feia una cara trista. Estava plorant. Feia poc que li havien comunicat que el seu avi havia mort ofegat per una tempesta com aquella...

El record de la desaparició d'aquell ésser estimat, aquell somriure que ja no tornaria a veure mai més... Tot això encara la feia sentir més trista.

Mar Iglesias - 5è - Migdia

La noieta daurada

LA NOIETA DAURADA


Aquesta història parla d'una noieta daurada que era molt treballadora i li agradava molt fregir patates fregides, parar taula, fer-se el llit...

I sabeu per què li deien noieta daurada? Per què tenia el cabell groc i tota ella era molt brillant.

Resulta que un dia, de matinada, va anar al bosc a veure els rius i les muntanyes perquè va recordar quan el seu pare la hi portava i la pujava dalt d'una alzina.

Allà va trobar uns rossinyols i es va emportar un niu.
Quan va arribar li va explicar a la seva mare que un porc senglar l'havia acompanyat fins a casa.


Irene Latorre, Òscar Funes i Adrià Martínez - 5è - Migdia

Narració feta a partir d'un conte de Mercè Rodoreda.