A LA XOCOLATA

Tu que ets tant amiga meva,
que em treus els nervis quan estic enfadada,
i que em poses alegre,
però, m’amoïnes a la vegada.

No et puc fer cas sempre que et doni la gana,
perquè primer contenta em fas estar,
després de mi et rius,
i això, no ho puc aguantar,
ja t’està bé el que et passa als estius!

Però bé, no sé si dir que ets amiga o enemiga,
perquè sembla impossible que puguis fer
dos coses a la vegada,
posar-me contenta i deixar-me estressada.

Però si, aquesta és la veritat,
ets la roïna però també dones la felicitat.

No et sembla que ets massa agobiant?
Bé reina, jo cap feina et vull donar,
o sigui que, de tu em vaig acomiadant.

Sé que ets tossuda com una mula,
però jo també ho seré,
de tu em penso allunyar,
amb els nervis em mantindré,
perquè no hi ha qui et pugui aguantar.

CRISTINA DIAS C.E.E PALAU