Un dia de pluja

UN DIA DE PLUJA

Era un dia plujós, miraves el cel i la pluja i la boira t'envoltava. Era un dia trist. Cada gota semblava una llàgrima. El vent bufava del nord i el mar onejava al ritme del vent. Les onades colpejaven les roques, ja castigades per antigues tempestes. El mar rugia. A l'horitzó es veia una barqueta de pescadors que amb prou feines flotava per la força de la tempesta.

Des de la platja la Maria observava el temporal. Estava xopa, portava un jersei de color de vi i en penjaven unes filagarses. Duia uns pantalons amb els genolls gastats i descosits. Eren de color de mandarina. Feia una cara trista. Estava plorant. Feia poc que li havien comunicat que el seu avi havia mort ofegat per una tempesta com aquella...

El record de la desaparició d'aquell ésser estimat, aquell somriure que ja no tornaria a veure mai més... Tot això encara la feia sentir més trista.

Mar Iglesias - 5è - Migdia