La meva Serafina

La Serafina va ser creada per Mercè Rodoreda. La Serafina és tant bona que es torna innocent perquè es deixa portar per la gent que es troba. A més és papissota; vol dir que converteix les “s” en “z” un exemple seria en comptes de dir “son” diu “zon”.

La Serafina és una mica bleda per no dir molt, perquè mai no sap dir que no. És tant descuidada i tant confiada amb tothom que es creu tot el que li diuen; és molt humil, ha d’enviar els diners que guanya a la seva mare perquè té set germans.
Ha treballat a bastants llocs. Un cop va treballar en una casa on hi havia un nen de 14 anys que sempre li estava prenent el pèl. En una altra casa, que va treballar, hi vivien un avi i una àvia que s’odiaven mútuament.

La Serafina té els cabells llargs i d’un color fosc com tot lo negre. Té una cara bastant allargada, el nas petit com una cirera, la boca molt grossa com un plàtan, i unes dents blanques com els núvols. Té ulls blaus cel i és alta i prima amb els braços i les cames llargues com un pi.
Va vestida amb un vestit de minyona, a sota porta una faldilla que li arriba als peus d’un color vermell com les maduixes, porta unes petites sandàlies que no se li veuen.

Gina Martinell Chicano 5è
Joan Bruguera